Reconèixer la Riera

1. RIERA DE RAJADELL

La Riera de Rajadell és un afluent per la banda dreta del riu Cardener, i forma part de la conca del Cardener. Neix a l’altiplà de Calaf, a partir dels diferents torrents que discorren pel turó del castell de Boixadors, al terme municipal de Sant Pere Sallavinera (l’Anoia). Entre els termes d’Aguilar de Segarra i Rajadell, passa encaixat per la vall, i un cop arribat al terme de Manresa, a l’alçada de Can Poc Oli, desemboca al Cardener. Té una llargada d’uns 30 km i s’orienta d’oest a est.
En el seu tram baix, la riera de Rajadell ens ofereix racons de bellesa sorprenent: gorgs, cingles i arbres caducifolis, que a la tardor ens brinden els seus colors ocres i vermellosos tan característics.
Hi podem trobar alguns punts d’interès. En un espai molt reduït hi trobem el gorg de les Escaletes, amb un salt d’aigua esglaonat; el dels Esparvers, amb un gran cingle d’uns quaranta metres de desnivell, o el Gorg Blau, un dels llocs més emblemàtics i visitats, amb un salt de la riera sobre una capa de conglomerats.

Al llarg de la riera, també hi trobem elements d’arquitectura popular i construccions de pedra seca, que ens indiquen els usos agraris de la zona en un passat. Així, hi podem veure marges i barraques de pedra seca, i també algunes restes de tines de vi, construccions directament lligades amb aquest passat agrícola. I també hi trobem pous de glaç del segle XVI, que servien per emmagatzemar el preuat glaç que permetia conservar els aliments. Es tracta, doncs, d’un espai natural en el qual l’activitat humana hi ha tingut presència i s’ha integrat de forma respectuosa amb el paisatge.

La riera de Rajadell ha tingut i segueix tenint un important ús social per part de la població local, essent un element de l’imaginari col·lectiu, i és molt freqüentada pels veïns i veïnes de Manresa, com a zona d’oci i lleure. Al mateix temps, la riera també és un espai idoni per a la divulgació dels valors naturalístics de l’ecosistema fluvial i del bosc de ribera, i diverses entitats així com centres educatius hi realitzen actuacions de sensibilització i educació ambiental. Per tant, en aquest sentit té clarament un ús didàctic i pedagògic.
També la riera de Rajadell, com a espai natural obert i a l’aire lliure, presenta un ús esportiu, que ha anat incrementant d’uns anys ençà. Així, és un espai freqüentat tant per les persones que a títol individual hi realitzen una activitat esportiva (caminar, marxa, córrer, anar en bicicleta, etc.), com també les caminades populars de matí obertes a la participació de tothom qui ho vulgui, organitzades per diferents entitats.

L’estat ecològic actual de la riera de Rajadell és prou bó. HiDSC06598-color ha poques dades sobre les qualitats biològiques i físiques de l’aigua. Malgrat tot, com a riera de cabal variable, es pot considerar que l’aigua no presenta el grau de contaminació de quan s’hi abocaven aigües residuals. Per tant, l’ecosistema botànic de ribera format predominantment per àlbers, pollancres, salzes, freixes i aurons negre s’ha vist considerablement afavorit. Aquesta gran diversitat vegetal i millora de les aigües ha comportat una gran millora de les fauna invertebrada. Es poden trobar insectes, com els plecòpters, grup indicador de la bona qualitat de l’aigua. També la fauna vertebrada, la diversitat d’ocells, ha patit millora considerable, fet que reafirma el bon estat de salut ecològica de tot l’ecosistema.

2. VALORS AMBIENTALS I PAISATGÍSTICS: INTRODUCCIÓ A LA IMPORTÀNCIA DEL BOSC DE RIBERA, DE LA QUALITAT DE L’AIGUA I DE LA CONNECTIVITAT DE LA RIERA AMB L’ANELLA VERDA.

La Riera de Rajadell és un dels espais fluvials representatius del medi natural de Manresa.
Un dels valors ambientals més preuats d’aquest ecosistema és el bosc de ribera, el qual anem trobant de forma més o menys continuada i en relatiu bon estat de conservació tot al llarg de la riera.
El bosc de ribera és un bosc d’arbres caducifolis que creix a banda i banda del curs fluvial, amb una vegetació carecterística i adaptada a les avingudes d’aigua del curs fluvial. Es tracta d’un bosc molt productiu, per la disponibilitat d’aigua i de nutrients que el caracteritzen. El sòl acostuma a ser molt fèrtil, per l’aportació dels minerals transportats per l’aigua i que sedimenten en els dipòsits al·luvials. Les diferents espècies d’arbres es van distribuint per franges i paral·lelament al riu, segons la seva adaptació al nivell freàtic.

Del bosc de ribera de la riera de Rajadell, en podem destacar algunes espècies vegetals típiques dels Països Catalans amb elevat interès botànic: els àlbers, els freixes de fulla petita, els aurons, típicament de bosc de ribera, i altres espècies més pròpies del bosc mediterrani, com els roures i, terra endins, alguns pins centenaris.
Val la pena destacar que, en el seu pas pel terme de Manresa, hi ha un seguit d’arbres i arbredes que han estat catalogats com a elements naturals a protegir per l’ajuntament: el pi blanc de la via de la Morera, el pi pinyer Panxut del gorg Blau, els dos pins pinyers del torrent de Cal Cuques, la pineda de cal Cuques, els dos roures de la Rasa, el roure i l’auró negre de la font de l’Arrel, la roureda amb aurons negres del mateix indret; el roure, el lledoner, el freixe de fulla petita i la pineda del Suanya, el bosc d’aurons del Suanya, la pinassa del mateix indret, l’albereda del Xup, els plàtans del Xup, el bosc caducifoli de l’obaga dels Corrons, la Pistacia híbrida dels Corrons, la freixeneda de l’obaga de l’Agneta, els tres àlbers i l’albereda de Can Poc Oli.

Aquests boscos esdevenen petits espais de gran biodiversitat, que alberguen diferents exemplars de fauna, amb predomini sobretot de mamífers i aus, on hi troben aliment i també refugi. Alguns dels que hi podem trobar són: el toixó (Meles meles), l’esquirol (Sciurus vulgaris), la guineu (Vulpes vulpes), l’eriçó comú (Erinaceus vulgaris), el duc (Bubo bubo), la serp blanca (Elaphe scalaris), el tòtil (Alytes obstetricans), la salamandra (Salamandra salamandra), el rossinyol (Luscinia megarynchos), el mussol banyut (Asio otus) o el picot verd (Picus virdis), entre altres.

Si bé uns anys enrere la riera presentava un estat ecològic força degradat en els seus trams més propers a les zones urbanes per abocaments d’aigües fecals i d’aigües d’origen ramader, d’uns anys ençà s’han fet intervencions urbanístiques que han revertit en una millora notable de l’estat ecològic de la riera. Per tant, podem dir que avui dia la qualitat de l’aigua a la riera és adequada.

DSC06599Un altre dels valors ambientals a destacar és la seva funció com a connector ecològic de la zona periurbana.
La connectivitat ecològica, com el seu nom ens suggereix, es defineix com el grau en què el territori facilita o impedeix el desplaçament dels organismes vius a través de franges de terreny. Aquesta funció és molt important en termes ecològics i essencial per a garantir la biodiversitat, atès que afavoreix l’intercanvi i variabilitat genètica, la migració, la dispersió, o la colonització de nous espais dels éssers vius, tant animals com vegetals.
En concret, la riera de Rajadell actua com a connector ecològic entre el PEIN de la Serra de Castelltallat i el tram baix del Cardener, entre els PEINs de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac i de Montserrat.

La riera de Rajadell forma part de l’Anella Verda de Manresa, el conjunt d’espais lliures al voltant de la ciutat de Manresa que, pels seus valors socials, ambientals, paisatgístics i productius agraris, s’han de protegir, connectar, i posar en valor per part de la ciutadania. El projecte de creació de l’Anella Verda de Manresa fou impulsat diferents entitats integrants de la Comissió de l’Anella Verda, amb un paper destacat de l’Associació Meandre, i per la regidoria de Medi Ambient de l’ajuntament de Manresa. La funcionalitat d’aquest connector és reconeguda en el Pla Director Urbanístic del Pla del Bages i, de forma més ampliada, en el Pla de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Bages.

L’Anella Verda està conformada per 9 zones d’interès, cadascuna d’elles amb uns trets diferencials que la caracteritzen i la personalitzen. Aquestes 9 zones són les següents:

– els regadius del Poal i Viladordis
– la riera de Rajadell
– la riera de Guardiola
– el parc del Cardener
– la conca del Llobregat
– el Collbaix
– la serra de Montlleó
– el parc de l’Agulla
– el parc ambiental de Bufalvent

3. VALORS AGROECOLÒGICS: INTRODUCCIÓ ALS HORTS A LA LLERA DE LES RIERES, FUNCIONS SOCIALS, BIODIVERSITAT GENERAL, CONTRIBUCIÓ A LA DIVERSITAT PAISATGÍSTICA.

Les lleres de la riera són sòls molt fèrtils, donat que l’aigua transporta molts nutrients minerals que es van dipositant al llarg del curs fluvial.
L’elevada fertilitat del sòl, conjuntament amb la facilitat de l’accés a l’aigua, no només superficial, sinó també freàtica (subterrània), ha afavorit l’establiment d’horts pròxims a la llera. Així, en la zona periurbana manresana propera als cursos fluvials, hi podem trobar diferents peces de terreny dedicades a la producció hortícola.

El barri del Xup en concret compta amb una zona d’horts urbans, els terrenys dels quals són de titularitat municipal. Es tracta de parcel·les d’uns 150 metres quadrats, de lloguer, amb sistema de rec gota a gota i servei de compostatge. Cada tros disposa de la seva caseta, on els hortolans hi poden guardarles eines i part del seu cultiu. Les concessions es renoven automàticament cada any, fins a un màxim de quatre cops, i es paga una taxa municipal anual. L’adequació dels horts urbans al barri del Xup fou una iniciativa del consistori manresà, després d’una riuada que es va endur bona part dels horts que hi havia hagut a la llera del riu. Amb aquesta actuació, es va ordenar i integrar la zona d’horts del barri.

Els horts urbans i periurbans són un fenomen a l’alça. Cada vegada hi ha més gent interessada en poder disposar d’una petita parcel·la de terra on poder-hi cultivar alguns productes d’horta.
El motiu principal i més essencial dels horts urbans és el de tenir verdures i hortalisses per a l’autoconsum, i més encara actualment en el context de crisi econòmica, en què tenir un hort és una garantia de proveïment d’aliments.
Però també cal dir que un altre motiu d’aquest auge es deu a l’aparició d’un sector de nous hortolans que busquen recuperar el contacte amb la terra i amb el gust dels tomàquets d’abans, sovint integrant tècniques de maneig basades en la producció ecològica i en l’agroecologia.

De tots és ben sabut els beneficis que aporta portar un hort. El principal de ben segur és el de poder gaudir d’uns productes d’horta conreats per un mateix, comparar amb els veïns les collites obtingudes i compartir els excedents amb la família i coneguts.

Alhora, val la pena destacar els usos socials, Roureda gallifaterapèutics i socioeducatius que presenten els horts. L’hort aporta un seguit de beneficis emocionals i físics. D’una banda, per tots és ben sabut que l’hort desestressa i ocupa la ment en les qüestions purament lligades amb la pràctica hortícola; tant sols per aquesta raó, ja és recomanable per a qualsevol persona. D’altra banda, comporta un treball físic cardiovascular i muscular, que pot ser més o menys intens en funció del maneig que s’estigui fent: llaurar, esterrossar, sembrar, plantar, emparrar, collir, arrencar, etc. També té una funció social, d’establiment de relacions veïnals amb la resta d’hortolans del barri o del municipi. A més a més, és terapèutic, i especialment beneficiós per a determinats col·lectius: per als jubilats o la gent desocupada, i per a col·lectius en risc d’exclusió social, com joves, presos i ex-drogaddictes, els horts esdevenen un motiu per ocupar-se i tenir unes obligacions, unes responsabilitats i unes rutines; per a col·lectius amb determinades patologies (malalties mentals, discapacitats, desordres de comportament, etc.) l’hort és terapèutic ja només pel simple fet d’estar a l’aire lliure i en contacte directe amb la terra i les plantes.
Al mateix temps, els horts presenten una funció didàctica i pedagògica molt interessant i és reconegut per la comunitat educativa com una excel·lent eina d’aprenentatge a l’aire lliure. Tant és així, que actualment molts centres educatius compten amb un hort en el seu recinte en el qual hi desenvolupen pràctiques educatives curriculars.