Eines i Experiències

QUÈ ÉS UN APADRINAMENT?

Un apadrinament és una relació voluntària entre una entitat, associació, fundació, ens local i un espai natural o un itinerari.
Cada apadrinament pot tenir unes característiques diferents en funció del que l’entitat vol assumir.
Els apadrinaments es poden traduir en diferents nivells de compromís per part de les entitats envers els espais o itineraris, que poden anar des d’un grau de compromís baix, fent petites accions com ara vigilància esporàdica de l’espai, fins a un grau de compromís alt, fent de portaveus de l’espai a molts nivells.

Els apadrinaments es poden concretar de moltes maneres:
Donant a conèixer l’espai: organització o col·laboració en sortides guiades, caminades, activitats de descoberta, activitats esportives…
Vetllant pel bon estat de l’espai: comunicació d’incidències o actes vandàlics com ara abocaments, comunicació de possibles deficiències en la neteja o el manteniment, proposta de millores, realització d’accions de sensibilització per a la ciutadania, …

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Realitzant activitats de millora de l’entorn: organització de neteges col·lectives, plantacions, jornades de treball, …
Col·laborant amb el manteniment de la senyalització: tasques de repassada i manteniment de la senyalització pintada en el cas d’itineraris, reparació o arranjament de senyalitzacions verticals,…
Denunciant possibles actuacions que puguin malmetre l’entorn (projectes, construccions, tales, … )

Actualment ja hi ha entitats manresanes que apadrinen:

El Centre Excursionista Montserrat apadrina el PR c130
El Centre Excursionista Comarca de Bages  l’Itinerari de Collbaix
La Coordinadora de Jubilats i Pensionistes i l’entorn de la torre Santa Caterina
L’AEiG Cardenal Lluch, l’itinerari del Cardener al Llobregat
L’AEiG Antoni Gaudí,  el tram baix de l’itinerari de la riera de Rajadell
Meandre, el tram alt de l’Itinerari de la riera de Rajadell que inclou el de Natura i Modernisme
En una reunió celebrada al maig de 2012 de la Comissió de l’anella verda amb representants de diferents associacions d’entitats de lleure, Esplais, Mijacs, i Escoltes es va proposar i decidir que a curt termini aquestes entitats tan bàsiques per a l’educació mediambiental dels petits, apadrinarien espais i recorreguts de l’anella encara orfes.

COM ES POT SER PADRÍ D’ALGUN ESPAI O ITINERARI DE L’ANELLA VERDA?

Si voleu apadrinar algun espai o itinerari, en primer lloc caldria decidir quin d’ells pot tenir més relació amb la vostra entitat, bé sigui per proximitat, bé per relació històrica o bé per altres motius.
Un cop decidit això, caldria que l’entitat es plantegés quin tipus d’apadrinament vol fer i quin compromís vol adquirir. Això pot anar variant al llarg del temps, de menys a més compromís, de manera que es comenci per coses senzilles i després, si es volen assumir més coses, es poden anar fent en la mesura que sigui possible.
De cara a fer saber i donar a conèixer aquest apadrinament, seria interessant poder fer una signatura pública, de caire simbòlic, entre l’entitat, la Comissió de l’Anella Verda i l’Ajuntament de Manresa.
A partir d’aquí, l’entitat pot anar realitzant les tasques que hagi volgut assumir dins el marc de l’apadrinament o col·laborar amb els actes que s’organitzin des de la Comissió de l’Anella Verda o des d’altres entitats.

 

LA CUSTÒDIA DEL TERRITORI

La custòdia del territori és un conjunt d’estratègies i instruments que busquen facilitar i implicar als propietaris i usuaris del territori la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics del territori.

La premissa de base és que conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural no és una responsabilitat que recau només en les administracions públiques, sinó que, com bé sabem al nostre territori, la població, les entitats i les empreses privades també poden i han de contribuir-hi.

Per això, a diferència d’altres instruments i estratègies amb un objectiu similar (per exemple, la protecció legal d’un espai natural o la classificació d’un terreny com a no urbanitzable), la custòdia del territori requereix la implicació directa i activa de la societat civil, d’una banda, i d’aquelles persones que són propietàries o usuàries de terrenys forestals, agrícoles o urbans, de l’altra.

La custòdia del territori són pactes voluntaris que acorden les entitats de custòdia del territori i els propietaris dels terrenys a conservar, i que estableixen compromisos per a les dues parts dirigits a mantenir o recuperar el patrimoni natural o cultural de les finques objecte d’aquests pactes.

Aquests pactes, anomenats acords de custòdia , se solen fixar per escrit en un contracte i comporten una col•laboració contínua entre l’entitat i el propietari, amb una durada també pactada, que beneficia les dues parts: a l’entitat, perquè amb els acords contribueix a complir la seva missió; i al propietari, perquè obté suport tècnic i, en alguns casos, recursos econòmics o humans per gestionar la seva finca, a més de reconeixement social i satisfacció personal pel fet de contribuir a conservar la natura i el patrimoni del país.

Els acords de custòdia són el principal instrument que utilitzen les entitats de custòdia, però no l’únic. Altres instruments de custòdia del territori són les activitats de sensibilització i formació de propietaris rurals, les campanyes educatives adreçades a la ciutadania, les accions de suport puntuals a propietaris, les actuacions dels voluntaris de les entitats en espais en custòdia, o els actes de reconeixement de la bona gestió que fa un propietari de la seva finca.

La Xarxa de Custòdia del Territori (XCT, www.custodiaterritori.org), 34.- A prop de la Giradaformalitzada al 2003, és una organització sense ànim de lucre constituïda per entitats, institucions i persones que volen impulsar el desenvolupament i l’ús de la custòdia del territori al nostre país. Mitjançant acords de custòdia entre entitats i propietaris (públics o privats), les entitats de custòdia es fan càrrec tant de millores com de la conservació de paratges naturals o culturals emblemàtics. Paratges o patrimoni que tenen un valor cultural o natural reconegut i que pels motius que sigui el propietari o l’administració no se n’ha fet càrrec. És així com, mitjançant acords de custòdia entre propietaris i entitats, on es reconeixen els valors del què es pretén conservar i promocionar, es custodia un espai i es posa en valor.

Finques o espais d’arreu del territori que tinguin un interès especial per la fauna, la flora, el patrimoni cultural o els paisatges que acullen o que podrien acollir si s’hi apliquessin les mesures adequades són espais on es pot aplicar la custòdia del territori.

Un exemple de custòdia i espais oberts a l’Alta Garrotxa:

Des del 2009, el Consorci de l’Alta Garrotxa, un organisme públic que gestiona aquesta extensa zona protegida al nord de la Garrotxa, porta a terme el Projecte de recuperació d’espais oberts, amb el suport d’institucions públiques i privades. Amb aquesta iniciativa es volen afavorir els hàbitats associats a espais oberts i la fauna que en depèn i que està protegida per la legislació europea. L’èxit del projecte, però, requereix la implicació dels ramaders que queden a l’Alta Garrotxa i dels propietaris de les finques envaïdes pel bosc. Per aquest motiu, el Consorci ha signat onze acords de custòdia del territori. Un bon exemple d’aquests ramaders són la Dolors Roca i el Josep Nogué, matrimoni propietari d’una finca de 18 hectàrees a Sant Miquel de Pera, un petit nucli del municipi de Montagut i Oix. A la seva finca s’hi han fet treballs de desbrossada per eliminar arbustos, com l’argelaga i el ginebre, i així recuperar la jonceda, un hàbitat obert. Però hi han deixat alguns ginebres alts, perquè l’escorxador els utilitza com atalaia des d’on buscar insectes per alimentar-se. Tots els treballs els han dut a terme persones en risc d’exclusió social de la cooperativa La Fageda. Per als propietaris de la finca “era impensable que aquells terrenys tan inaccessibles i plens de bardisses s’acabessin netejant”. Ara ajudaran a mantenir aquests espais oberts portant-hi el seu ramat de 60 vaques, ja que “ara el bestiar hi troba aliment a l’hivern”. “Abans, en canvi, el teníem al costat de casa i l’havíem d’alimentar amb bales d’userda”, bona mostra de com la custòdia del territori genera beneficis mutus: per a la població local propietària dels terrenys i per a l’entorn natural.